dilluns, 2 de maig de 2011

Senecio rodriguezii, un endemisme amenaçat de mort

El Senecio rodriguezii és un bellíssim endemisme de Mallorca i Menorca que estima el mar i creix damunt les roques litorals esquitxades per les ones. Malgrat el seu diminut tamany no passa desapercebut, ja que les seves cridaneres flors d'un viu color blanc i rosat ressalten com a estels sobre el marró grisenc de les roques cremades pel sol i la sal. Pertany a la gran família de les Compositae.

Flor de Senecio rodriguezii. Ampliant la foto amb un doble clic s'aprecia millor la seva bellesa.

Senecio rodriguezii a una encletxa rocosa a pocs metres del mar amb les seves floretes mirant al sol i les seves fulles carnoses que emmagatzemen aigua per a suportar el llarg, tòrrid i ressec estiu balear.

Floretes d'un poc més de dos centímetres de diàmetre. Vistes d'aprop semblen dues joies amb uns colors i un disseny que només la natura és capaç de crear. 

 En aquesta foto s'aprecia millor l'estructura rugosa i carnosa de les fulles, adaptades a la sequera i a la sal de les esquitxades de l'aigua marina. Al seu costat es veu un jove fonoll marí, Crithmum maritimum, que viu en el mateix hàbitat.

Hàbitat del Senecio rodriguezii a la costa nord-oest de Mallorca. Ampliant la foto amb un doble clic es pot apreciar la gran bellesa d'aquest lloc totalment verge. És la desembocadura d'un torrent que només porta aigua en els mesos de tardor i hivern. El Senecio creix damunt les roques en els últims metres de la desembocadura.

El petit Senecio rodriguezii sobreviu miraculosament a la cobdícia humana gràcies a la protecció dels penya-segats de Mallorca i Menorca, que dificulten o fan impossible la seva urbanització. No obstant això, també de la mà de l'home, en els últims anys ha arribat a Mallorca un fong australià que infecta a les compostes dels gèneres Senecio i Bellis, la Puccinia distincta, una plaga molt agressiva que pot posar en perill d'extinció a aquesta bellíssima herba litoral. Possiblement va entrar a la illa amb la importació de plantes cultivades de Bellis perennis.

Al principi la malaltia fúngica només afectava al Senecio vulgaris. Semblava molt dificil que arribés fins als penya-segats, però les seves espores transportades pel vent han aconseguit travessar els extensos boscos de pins i alzines que formen una barrera verda prelitoral i han començat a atacar als fràgils Senecio rodriguezii.

En aquesta fotografia feta al Cap de Formentor a la Illa de Mallorca es poden veure les dues espècies de Senecio infectades mortalment per la Puccinia distincta: a dalt un Senecio vulgaris molt malalt envoltat per l'endèmica Sibthorpia africana i a baix un Senecio rodriguezii pràcticament mort.

Tija de Senecio rodriguezii severament afectat per l'atac de la Puccinia distincta.

Revers d'una fulla de Senecio vulgaris atacada pel fong que té predilecció pel nervi central on troba els vasos nutricis de la fulla, de la saba de la qual s'alimenta.

Detall dels nòduls de la Puccinia distincta que desprenen milions d'espores grogues. Tant de bo el petit Senecio rodriguezii aconsegueixi sobreviure a aquesta plaga australiana.




2 comentaris:

  1. Supòs que com tantes altres malaties, plagues i espècies introduïdes no hi ha sol·lució possible, no?

    ResponElimina
  2. Efectivament, és impossible cercar totes les plantes malaltes, fumigar-les i després fer un seguiment durant anys per a detectar les plantes que s´hagin infectat amb els milions d´espores que quedaríen. La única solució l´haurà de cercar la propia natura que és molt sàvia, provocant una mutació genètica a una planta de Senecio, que la fagi resistent a la Puccinia distincta.

    ResponElimina