La falguera Ceterach lolegnamense, també anomenada Asplenium lolegnamense, és un endemisme de Madeira absolutament al·lucinant. Per la seva condició d'híbrid alohexaploide hauria de ser estèril i morir sense deixar descendència però va aconseguir burlar el seu destí i va sobreviure gràcies a dues mutacions que se´n riuen de les lleis de la genètica, la Apomeiosi o absència de meiosi als esporangis, donant lloc a espores hexaploides perfectament viables i la Apogamia o Apomixis gametofítica que li permet produir una nova falguera a partir d'una cèl·lula somàtica del gametòfit, saltant-se la fecundació, ja que els seus gàmetes no són viables.
Ceterach lolegnamense a una paret molt humida i ombrívola orientada cap al nord-oest situada a la carretera que va a Curral das Freiras. Està arrelat damunt un jaç de molses, líquens i Selaginella denticulata, que actuen com una esponja i mantenen el substrat permanentment humit. És molt cridanera la gran semblança amb el seu progenitor Ceterach aureum.
Curiosament, malgrat ser endèmic de Madeira, el seu origen sembla estar a les veïnes Illes Canàries. Els seus dos progenitors, l´alotetraploide Ceterach aureum (Asplenium aureum) i l´alooctaploide Ceterach octoploideum (Asplenium octoploideum, sinònim de Ceterach aureum subsp. parvifolium) només viuen a Canàries. Se suposa que fa diversos milions d'anys, tal vegada durant el període Messiniense del Miocè, les seves espores varen aconseguir arribar fins a Madeira, bé transportades pel vent o aferrades a les plomes i les potes de les aus marines, aconseguint germinar damunt la lava volcànica i poblar aquesta bella illa portuguesa. S'ignora el motiu de la seva extinció a les Illes Canàries.
Al seu genoma hi ha una curiosa combinació de cromosomes dels seus dos ancestres primigenis: el 66´66% del seu gens provenen del seu avi-besavi diploide Ceterach javorkeanum, també anomenat Asplenium javorkeanum, confinat des de fa milions d'anys a la península italiana, els països balcànics, Sicília i Turquia i el 33´33% restant del seu altre avi-besavi diploide Asplenium semi-aureum, considerat extingit en l'actualitat, encara que els seus gens sobreviuen en els seus descendents híbrids.
Al seu genoma hi ha una curiosa combinació de cromosomes dels seus dos ancestres primigenis: el 66´66% del seu gens provenen del seu avi-besavi diploide Ceterach javorkeanum, també anomenat Asplenium javorkeanum, confinat des de fa milions d'anys a la península italiana, els països balcànics, Sicília i Turquia i el 33´33% restant del seu altre avi-besavi diploide Asplenium semi-aureum, considerat extingit en l'actualitat, encara que els seus gens sobreviuen en els seus descendents híbrids.
Arbre genealògic de les falgueres del subgènere Ceterach amb la silueta de les seves frondes. Dibuix agafat de l´excel.lent article "Phylogenetic analysis of Asplenium subgenus Ceterach (Pteridophyta: Aspleniaceae) based on plastid and nuclear ribosomal ITS DNA sequences". http://www.amjbot.org/cgi/content/full/90/3/481
Un altre bellíssim exemplar de Ceterach lolegnamense a la mateixa localitat que l´anterior.
La gruixada capa de Selaginella denticulata sembla ser gairebé imprescindible per a la seva supervivència. Si s'arrenca una mica de substrat resulta estar format per les frondes descompostes de la Selaginella denticulata barrejades amb restes de molses i líquens i algun gra de lava volcànica. La Selaginella denticulata, igual que les plantes que produeixen la torba, viu damunt les deixalles descompostes de si mateixa.
Al costat d'aquest grup d´Asplenium lolegnamense es poden veure diversos exemplars de l'endemisme macaronèsic Aichryson villosum, una Crassulaceae, a punt de florir a principis de maig.
Fronda nova de Ceterach lolegnamense a principis de maig. Les pinnes són més allargades que les del seu progenitor Ceterach octoploideum.
Fronda de l´any anterior amb un bonic color verd groguenc, herència del seu progenitor Ceterach aureum.
Sorus encara inmadurs gairebé invisibles davall la gruixada capa de pàlees blanc-groguenques que recobreixen el revers de la fronda.
Sorus madurs a principis de maig amb els esporangis negres ben visibles a punt de dispersar les espores. Ampliant la foto amb un doble clic s'aprecien millor els detalls.
Sorus madurs després de la dispersió de les espores. Es veuen els esporangis ja desplegats de color marró, sobresortint per sobre de les pàlees.
Pàlees de Ceterach lolegnamense, formades per una capa de cèl.lules mortes i buides.
Esporangi de Ceterach lolegnamense amb el seu anell de cèl.lules de color vermell foc i la seva borsa estripada després de la dispersió de les espores.
Espores de Ceterach lolegnamense d'un tamany més aviat gran, propi de les falgueres poliploides. Les espores de les falgueres diploides de la família de les Aspleniaceae no solen superar mai les 39 µ, com ocorre a l´Asplenium javorkeanum, un dels seus ancestres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada