dissabte, 20 d’octubre de 2012

L´Hort del Cura, la perla del Palmerar d´Elx

Les rebesàvies de les palmeres vingueren en vaixell des de Persia

Després de recórrer els monòtons i tristos palmerars que aquí i allà omplen d´una extranya verdor grisenca la ciutat alacantina d´Elx, em va sorprendre gratament trobar en plè casc urbà aquest meravellós oasi de 13.000 m2, que sembla extret del llibre de contes persa de Les mil i una nits.

Impressionants capçades de les Phoenix dactylifera que dónen ombra al jardí de palmeres que els il.licitans anomenen Hort del Cura en honor al que fou el seu propietari fins l´any 1918, el capellà José Castaño Sánchez. (Recoman ampliar les fotos amb un doble clic)

 Imatge general de l´Hort del Cura, la perla del Palmerar d´Elx, d´una impactant bellesa oriental. 

Davall les palmeres hi han sembrat una nombrosa col.lecció d´herbes, arbustos i lianes de tot el món, especialment palmeres, bambús i cactus d´ultramar, la majoria bastant joves, que amb el temps embelliran encara més l´Hort del Cura.

 És molt agradable passejar pels camins vorejats pels altíssims troncs de les palmeres centenàries, les capçades de les quals deixen passar només algun tènue raig solar i creen un ambient íntim que serena l´ànima dels visitants.

Al bell mig del jardí hi creix una impressionant palmera de set troncs, la famosa Palmera Imperial d´Elx, anomenada així en honor a l´emperatriu d´Austria i Hongria Elizabeth de Wittelsbach, més coneguda per Sissi, que en 1894 va visitar l´Hort del Cura i va quedar molt impressionada amb aquesta curiosa palmera esbrancada, recomanant al propietari del jardí, el capellà Castaño, que l´acompanyava en la visita, que posés un nom a aquella singular palmera. El capellà, que els il.licitans anomenaven cura Castaño, va prendre bona nota de la recomanació de l´emperatriu i la va batejar com Palmera imperial.

 En 1873 aquesta palmera datilera mascle va començar a treure nombrosos bordalls directament del tronc a una altura de 1´8 m. Uns anys després només n´hi quedàren set. A mesura que creixien augmentava el perill que es trenquessin i es va fer necessari subjectar-los.

Els set troncs surten d´un únic tronc molt prim que sembla mentida que els pugui alimentar.

En aquesta imatge es veu millor l´enginyós sistema de subjecció dels set troncs. Les palmeres datileres tenen una forta tendència a treure bordalls de la base del tronc, però resulta molt poc frequent que els treguin a tanta altura.

Capçades dels set troncs de la Palmera imperial d´Elx.

Totes les palmeres datileres d´Elx són originaries de l´Orient Mitjà, concretament de l´antiga Persia, l´actual Iran. Les seves rebesàvies foren importades en vaixells pels àrabs valencians que aleshores poblaven aquelles terres i amb elles iniciàren el que un mil.leni després sería declarat Patrimoni de la Humanitat per l´Unesco el 30 de novembre de l´any 2000. Són per tant totes elles filles clòniques de les primitives palmeres perses, donat que aquest fruiter es reprodueix a partir dels bordalls que solen brostar dels troncs. D´aquesta manera es manté pura la varietat i la qualitat dels fruits sense interferències genètiques que es produirien si es reproduïssin a partir dels pinyols dels dàtils.
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada